Shabbúra és boira, al Caire

Anna Cabot

Aquesta inesperada història d’amor permet aproximar-se als habitants de les ribes del Nil sense idolatries ni distàncies nord-sud.
Una metgessa ja a la cinquantena, amb la vida embarrancada per fets inconfessables, troba unes colpidores anotacions als marges d’un llibre que l’acaben d’empènyer cap al Caire. Com a cooperant, per practicar l’àrab i per conèixer l’autor. Quasi com a dietari, descriu de manera molt personal, de vegades amb humor i d’altres amb desesperació o exaltació, la vida en solitari sota la densa contaminació del Caire, a l’època de la revolució frustrada sota el mandat d’en Sisi, i la duresa del món dels refugiats. Una inesperada història d’amor fa de lubricant per anar desfent nusos, i li permet aproximar-se als habitants de les ribes del Nil sense idolatries ni distàncies nord-sud. La relació sagnarà, però, per la lacerant necessitat d’escollir. Anna Cabot va fer una estada al Caire l’hivern del 2018 per treballar per a nens refugiats i per consolidar la llengua àrab, amb el compromís d’escriure sovint als amics propers amb els ets i uts del dia a dia. Ha volgut cuinar la seva primera novel·la farcint la història amb aquest material de primera mà, recollit amb una aguda capacitat d’observació.

• Anna Cabot va fer una estada al Caire l’hivern del 2018 per treballar per a nens refugiats i per consolidar la llengua àrab. La història de la seva primera novel·la està basada en aquest material de primera mà.
• L’autora fou referent en pediatria de la immigració a l’Hospital de Mataró i, des de l’Associació Vine amb mi, instaurà la mediació intercultural a l’hospital i als CAP de la ciutat.

Anna Cabot

(Barcelona, 1951). Es trasllada a Argentona el 1987. L’exercici de la medicina, amb el focus posat en la immigració, l’absorbeix una pila d’anys. Esdevé referent en pediatria de la immigració a l’Hospital de Mataró i, des de l’Associació Vine amb Mi, instaura la mediació intercultural a l’hospital i als CAP de la ciutat. Viatja sovint com a cooperant a Gàmbia i al Senegal, i s’aproxima als problemes dels refugiats viatjant a Grècia, al Líban, a Egipte i altres països, i des del voluntariat a Mataró. El seu altre focus d’interès, l’escriptura, aflora amb la publicació l’any 1990 de Desmesura, quadern de poemes. Més tard van apareixent relats en castellà i català en publicacions col·lectives diverses, algunes premiades com Cafè turc. El 2015 publica Pedra sobre pedra, amb la Badia Bouia, i la seva versió en castellà, Piedras, contundents històries d’immigració. El 2017 apareix Veus sense refugi, amb la mateixa coautora, relat de l’experiència als campaments de Grècia. La seva jubilació li ha permès fer immersió en l’escriptura i aventurar-se en la seva primera novel·la.