Incert camí

Eduard Prats

L’Agustí i l’Elvira són dos vells aclaparats per l’edat i per les greus malalties que els afecten. Arribat un determinat moment decideixen, de mutu acord, llevar-se la vida per tal d’acabar amb les penalitats que pateixen. Saben que el final és a prop i que tot anirà de mal en pitjor en el temps a venir. Intueixen, però, que no trobaran l’aprovació de la família —ni la dels amics— per portar a terme el seu propòsit. Per això es disposen a suïcidar-se lluny de tothom, a la caseta que tenen a la serra de Gredos, malgrat ser conscients del trasbals que causaran a la seva única filla, la Flora, al seu gendre, el Daniel, i als seus néts, el Pau (estudiant de Medicina) i la Mònica (que viu a Londres).

Es tracta d’una novel·la coral que vol enaltir la llibertat de consciència i el dret a decidir sobre la pròpia vida, i que no perd de vista que no tothom té el mateix parer sobre aquesta espinosa qüestió. Per això la història es relata des del punt de vista de cadascun dels onze personatges que hi desfilen.

Eduard Prats

(Barcelona, 1942) és llicenciat en Medicina (UB), especialista en l’aparell digestiu, màster en Bioètica (UAB-IBB), cap de medicina interna de l’Hospital Universitari de Sant Joan (1980-1995), professor associat en medicina (URV, 1983-2007), director de docència i bioètica del Grup Sagessa i membre de sis comitès d’ètica assistencial (1998-2012). Ha publicat 40 treballs en revistes estatals i internacionals. És secretari de la comissió deontològica del Col·legi de Metges de Tarragona. És coautor, amb Pere López Bruno, del llibre Medicina, metges i malalts. Converses amb 11 metges de Reus, i ha estat guardonat amb el Premi de narrativa breu 2016 del Consell General de Metges de Catalunya amb el text ARA-TAKE, el precursor.

Recull de premsa

InfoCamp - 24/10/2018