Estima i fes el que vulguis

Escrits de Pep Manté, militant de la vida

Pep Manté

«Estima i fes el que vulguis» aplega una bona part dels escrits d’opinió que en Pep Manté i Spa publicà al diari Crònica de Mataró, des de 1989 fins a 1997.

A sis anys de la seva mort, Pep Manté viu en el nostre record i el que va dir i fer és, sens dubte, un llegat vigent que encara avui és necessari per entendre i millorar la societat catalana.

Ho demostra aquest volum, dividit en els àmbits que van marcar la seva vida i que recull el testimoni de molts amics i amigues: Margarida Colomer, Josep M. Gasch, Anna Huertos, Laia Manté, Jordi Via, Núria Ibran, Miquel Torner, Assumpta Morales, David Serra, Josep Comas, Cugat Comas, Salvador Milà, Agàpit Borràs, Sheriffo Jarju, Joan Jubany, Pep Riera, Pilar Berney, David Fernàndez, Joan Majó, Dolors Gómez i Joan Lluís Jornet amb Anna Ginestà. Hi han col·laborat: Albert Calls, Francesc Bechdejú, Teo Perea i Josep M. Clariana, així com tota la seva família.

Volem amb aquest llibre que el seu pensament i la seva veu arribin ben lluny, a les persones que el van conèixer i que el recorden amb afecte, i a moltes d’altres que així el podran descobrir.

Pep Manté

Va néixer a Mataró el 8 de juliol de 1943 i morí el 20 d’agost de 2009, als 66 anys.

Fou advocat laboralista, professió que exercí durant més de 40 anys entre Mataró i Barcelona. Amb un grup de companys va posar en marxa la cooperativa Col·lectiu Ronda, bufet laboralista i antifranquista i, posteriorment, despatx assessor de l’economia social i cooperativa.

Molt polifacètic, estimava apassionadament tot el que feia: l’advocacia al servei de les persones més febles i la defensa de represaliats polítics; el fort compromís cívic i polític; l’impuls d’una nova economia més solidària; la música, tocant el saxofon a la Banda de Mataró; les festes populars, portant la Momerota; la solidaritat amb la comunitat de Masaya, Nicaragua; així com l’estimació vers la família i el gaudi de les moltes amistats que tenia, a qui sempre ajudava en moments de dificultat.

Molt popular i estimat a Mataró, va ser també reconegut pels seus adversaris com un home dialogant, compromès i generós.

La seva llarga malaltia fou una lliçó de lluita, valentia i bon humor davant l’adversitat.