Blaus de llunyania

Carme Romia

Diuen que una nena volia anar a la muntanya blava que veia des del brancal de casa seua. Sempre somniava aconseguir- la. Un dia inicià el seu camí per arribar-hi. Quan hi arribà va veure que no era blava. I seguí buscant la muntanya blava que veia més enllà. Però sempre, quan hi arribava, veia que no era d’aquell color. Així van passant els dies, els mesos i els anys i aquella nena, que es va fer gran, seguia buscant la muntanya blava. Fins que un dia, quan ja era vella, mirà enrere i va veure que totes les muntanyes eren blaves. Aquell dia descobrí el blau de llunyania.

Carme Romia

Carme Romia Agustí (Seròs, Segrià, 1946) és Doctora en Ciències de l’Educació, pedagoga, psicòloga, mestra i Catedràtica Emèrita de la Universitat de Barcelona. A més de la seua tasca docent, ha creat i coordinat grups de treball i recerca entorn de la formació de mestres. A la Facultat de Formació de Professorat de la UB creà el SPEP, format per diferents seccions: la Penya Conta-contes, el grup de teatre Terrabastall, la Penya Juga-Belluga, Medi-art per treballar els conflictes, el grup de música D’Acord i la secció poètica “La lluna en un cove”.

A Lleida ha col·laborat amb el TOAR i amb Poetes de Ronda. Forma part dels grups de poesia Addictes al Vers, grup poètic VinyArtistics i Rapsodes del Segre. L’any 2010 li concedeixen el Primer Premi de Poesia al 5è Certamen de Poesia de la Casa de Andalucía de Lleida. L’any 2015 fou finalista del Concurs de Poesia de Tamariu. I el 2016 ha estat finalista del X Concurs i Premi Aniversari de Poesia i Narrativa de Badalona.